Castellón es un regalo que te cabe en la palma de la mano.
ORÍGENES CASTELLÓN
ORIGENS DE LA CIUTAT
El 6 setembre de 1251, Jaume I estenia un document pel qual autoritzava a Ximén Pérez de Arenós , el seu lloctinent en el regne de València, a traslladar la vila de Castelló des del seu emplaçament originari al lloc de la plana que li fora ben vist com més apropiat. La memòria tradicional situa l'execució de l'autoritzat trasllat en la Quaresma immediata de l'any següent. Este fet sempre ha sigut valorat pel poble castellonenc en la seua exacta interpretació de moment auroral de la seua existència en el nou assentament de l'alqueria mora de Benirabe , i d'ací que el record del trasllat es trobe associat, com és sabut, a la celebració anual d'una romeria a l'ermita de la Magdalena que s'alça junt amb el castell dels remots orígens.
Dotze anys abans, en 1239, va haver-hi certament un intent de fundació d'una nova vila (en este cas en l'alqueria de Benimahomet), per mitjà d'una carta de poblament atorgada pel primer amo feudal que va tindre Castelló, el senyor Nuño Sancho, senyor del Roselló. La Història tenia determinat, no obstant, que el naixement del nou Castelló havia de vindre de la mà de la Corona (hui diríem de l'Estat), la qual cosa equival a dir que hauria d'iniciar els seus passos pel camí de les llibertats i no dels condicionaments i sotmetiments feudals.
Ja és sabut que la vida en el Castelló dels segles medievals va tindre uns caràcters plenament urbans, amb important pes de les activitats artesanes i comercials per damunt de la dedicació rural del cultiu dels camps, que també cobrarà posterior i creixent desenvolupament per mitjà del sistema de regs amb les aigües del Millars. Com mostra de l'impuls reial al desenvolupament econòmic, recordem que el 16 de març de 1260 Jaume I va autoritzar la construcció d'un camí per a unir la vila amb el mar, en el punt on van existir precedents preromans i ara començava a aparéixer un incipient tràfic marítim precursor del futur port. O també que el 9 de maig de 1269, el mateix monarca atorgava permís per a la celebració d'una fira que havia de començar huit dies abans de Sant Lluc (18 d'octubre), mostra inequívoca d'activa vida mercantil. D'altra banda, un document de 17 de febrer de 1272 autoritzava l'ampliació del nucli urbà per mitjà de l'afegit d'un raval que suposava l'aparició dels carrers d'Enmig i de Dalt, demostrant el favorable efecte de l'atenció reial sobre el creixement demogràfic de la nova vila. El fill i successor de Jaume I, Pere III el Gran, des de Barcelona, a 7 de febrer de 1284 atorgarà a la vila de Castelló la facultat d'autogovernar-se per mitjà de la concessió del dret a posseir els seus propis òrgans municipals. Bé podia aplicar-se al Castelló medieval el que es deia en aquells temps que l'aire de la ciutat fa lliures als homes.
Tot pareix indicar que Jaume I va atorgar a la naixent vila com un crèdit de confiança per a exercir un paper de capitania en estes terres septentrionals valencianes. Vinguda a la Història quan el fenomen urbà ja s'havia manifestat amb anterioritat en altres punts de la comarca, Castelló va assumir des del segle XIV la seu d'una governació, i amb ella un rol de capitalitat que no li ha abandonat al llarg de diversos segles.
Però la Història no és una memòria inerta i morta sinó un testimoni viu d'un fluir de generacions que no cessen de succeir-se i renovar-se sense perdre la referència d'un passat comú. Des d'aquella data del 8 de setembre de 1251 fins hui ha transcorregut un sol i únic discórrer històric que ha tingut com a protagonista al poble de Castelló, contínuament mutable en els seus individus per llei de vida, però sempre el mateix en el seu comú origen i comunes ambicions; una llarga i lenta desfilada de dies i anys; una contínua sedimentació d'hòmens i dones de variada procedència però integrats en coincidents il·lusions; una successió de collites (vinya, canyamel, seda, cànem, taronja, segons les conyuntures variables de l'economia agrícola), d'empreses comercials i industrials; d'èxits culturals i artístics; de fervors religiosos; de canvis polítics,... D'història fluent sense parar.
Una celebració del 750 aniversari de la concessió real de Jaume I que vullga ser fidel al seu propi significat i a la seua transcendència no pot quedar-se en la mera evocació arqueològica d'un antic episodi històric, o només en motiu ocasional per a celebrar unes sonades festes. Exigeix una reflexió cap al passat com a experiència i cap al futur com a il·lusió. En aquell document de 1251 anava implícita tota la capacitat de desenvolupament que ha fet possible estos tres quarts de mil·lenni transcorreguts per al nostre poble, amb alternança d'esdeveniments i successos tristos, però sempre amb l'amor al progrés, al treball i a la llibertat per bandera.
ORÍGENES DE LA CIUDAD
El 6 de septiembre de 1251 , Jaime I extendía un documento por el que autorizaba a Ximén Pérez de Arenós, su lugarteniente en el reino de Valencia, a trasladar la villa de Castellón desde su emplazamiento originario al lugar de la llanura que le fuera bien visto como más apropiado.
La memoria tradicional sitúa la ejecución del autorizado traslado en la Cuaresma inmediata del año siguiente. Este hecho siempre ha sido valorado por el pueblo castellonense en su exacta interpretación de momento auroral de su existencia en el nuevo asentamiento de la alquería mora de Benirabe, y de ahí que el recuerdo del traslado se halle asociado, como es sabido, a la celebración anual de una romería a la ermita de la Magdalena que se levanta junto al castillo de los remotos orígenes.
Doce años antes, en 1239, hubo un intento de fundación de una nueva villa (en este caso en la alquería de Benimahomet), mediante una carta puebla otorgada por el primer dueño feudal que tuvo Castellón, don Nuño Sancho, señor del Rosellón. La Historia tenía determinado, sin embargo, que el nacimiento del nuevo Castellón había de venir de la mano de la Corona (hoy diríamos del Estado), lo que equivale a decir que tendría que iniciar sus pasos por el camino de las libertades y no de los condicionamientos y sometimientos feudales.
Ya es sabido que la vida en el Castellón de los siglos medievales tuvo unos caracteres plenamente urbanos, con importante peso de las actividades artesanas y comerciales por encima de la dedicación rural del cultivo de los campos, que también cobrará posterior y creciente desarrollo mediante el sistema de riegos con las aguas del Mijares.
Como muestra del impulso real al desarrollo económico, recordemos que en 16 de marzo de 1260 Jaime I autorizó la construcción de un camino para unir la villa con el mar, en el punto donde existieron precedentes preromanos y ahora comenzaba a aparecer un incipiente tráfico marítimo precursor del futuro puerto.
Por otra parte, un documento de 17 de febrero de 1272 autorizaba la ampliación del casco urbano mediante el añadido de un arrabal que suponía la aparición de las calles de Enmedio y de Arriba, demostrando el favorable efecto de la atención real sobre el crecimiento demográfico de la nueva villa. El hijo y sucesor de Jaime I, Pedro III el Grande, desde Barcelona, a 7 de febrero de 1284 otorgará a la villa de Castellón la facultad de autogobernarse mediante la concesión del derecho a poseer sus propios órganos municipales. Bien podía aplicarse al Castellón medieval lo que se decía en aquellos tiempos de que el aire de la ciudad hace libres a los hombres.
Castellón asumió desde el siglo XIV la sede de una gobernación, y con ella un rol de capitalidad que no le ha abandonado a lo largo de varios siglos.
Pero la Historia no es una memoria inerte y muerta sino, un testimonio vivo de un fluir de generaciones que no cesan de sucederse y renovarse sin perder la referencia de un pasado común.
Desde aquella fecha del 8 de septiembre de 1251 hasta hoy ha transcurrido un solo y único discurrir histórico que ha tenido como protagonista al pueblo de Castellón; continuamente mutable en sus individuos por ley de vida, pero siempre el mismo en su común origen y comunes ambiciones.
Un largo y lento desfile de días y años; una continua sedimentación de hombres y mujeres de variada procedencia pero integrados en coincidentes ilusiones; una sucesión de cosechas (vid, canyamel, seda, cáñamo, naranja, según las conyunturas variables de la economía agrícola), de empresas comerciales e industriales; de logros culturales y artísticos; de fervores religiosos; de cambios políticos,… De historia fluyente sin cesar.
Una celebración del 750 aniversario de la concesión real de Jaume I que quiera ser fiel a su propio significado y a su trascendencia no puede quedarse en la mera evocación arqueológica de un antiguo episodio histórico, o sólo en motivo ocasional para celebrar unas sonadas fiestas. Exige una reflexión hacia el pasado como experiencia y hacia el futuro como ilusión. En aquel documento de 1251 iba implícita toda la capacidad de desarrollo que ha hecho posible estos tres cuartos de milenio transcurridos para nuestro pueblo, con alternancia de acontecimientos y sucesos tristes, pero siempre con el amor al progreso, al trabajo y a la libertad por bandera.
