La conquista de les terres valencianes per Jaume I donà lloc “de iure” a la creacio d’un nou regne cristia esguellat bruscament del poder musulma. La seua consolidacio fon un proces lent: els llimits no es conseguiren fins 1305, en l’incorporacio del sur de la provincia d’Alacant (i encara foren retocats en els sigles XVIII i XIX). La permanencia del numericament important contingent morisc s’allarga fins 1609 i en tot moment es constata una intensa amalgama de pobladors capaç d’influir en la llengua parlada d’amples comarques.
El Regne de Valencia es per tant una creacio politica de Jaume I; pero, aço no significa que siga una nacio creada “ex novo” pel Conquistador, ni tampoc una prolongacio unilateral d’Arago i de Catalunya. La presencia de gents catalanes en els moments de la conquista podria explicar una influencia del seu idioma sobre el romanç original mantingut per la poblacio mossarap, en les poques zones que tingueren clara supremacia repobladora, pero no en tot el nou domini de Jaume I. Per una atra part, la permanencia dels mudeixars i la consegüent repoblacio despres de la seua eixida en 1609, donà lloc a uns atres canvis idiomatics en els anys següents. En cap de cas es pot assegurar que la parla actual siga la mateixa que tingueren despres de la conquista.
Es ya a lo llarc de la segona mitat del sigle XIV quan l’estreta amalgama de pobles dona lloc a una generacio autoctona que comença a sentir-se valenciana i a denominar a la seua “parla” propia valencià dins d’un proces de diferenciacio territorial semblant a l’experimentat pels atres romanç neo-llatins.
Fuente: L’UNITAT DE LA LLENGUA: FALSETAT I MIT (cap.1) per Alfons Vila Moreno
(Historiador, Academic de la Real Academia de Cultura Valenciana)
jajajajajaja
ResponderEliminar