ORIGEN DE CREVILLENT

La primerenca i intensa ocupació humana de les terres que hui formen Crevillent s'explica per l'abundància dels seus recursos naturals i per estar enclavades en un encreuament de camins, que enllacen EN les cultures de la meseta, Andalusia i la Mediterrània.

Els seus inicis es constaten ja en el Paleolític Superior, fa uns 30000 anys, en La Ratlla del Bubo, no obstant és a partir de finals del Calcolític en el poblat dels Moreres (en una antiguitat d'uns 4000 anys) quan els vestigis es vam trobar de forma constant fins a l'actualitat.

Destaquen els segles que corresponen al Bronze Final i Ferro Antic, uns 2700 o 3000 anys enrere, en els quals el poblat de La Penya Negra s'erigix en un enclavament fonamental per al coneixement dels orígens de la Cultura Ibèrica.

És en estos moments quan s'ocupa per primera vegada este turó per unes gents que tenen unes relacions comercials en les cultures més determinants de la Península Ibèrica com són Cogotas a la meseta, la Tartèssica a Andalusia i el Bronze Final Atlàntic en la façana oest.

L'objecte d'este comerç no és un altre més que la florent metal·lúrgia d'esta zona. I eixe mateix motiu pareix el primerenc contacte en els fenicis, la presència dels quals es va fer real en la instal·lació en el poblat d'un grup de colons que, al costat de les colònies fenícies de la desembocadura del riu Segura, formaven l'eix del poblament fenici d'estos llocs.

En l'Època Romana abunden les viles situades en la part plana del terme municipal. Les recents excavacions en La Canyada Joana han tret a la llum un edifici dels segles IV i V, de grans proporcions i en un excel·lent grau de conservació, dedicat al premsat i emmagatzemat d'oli, així com restes d'un altre en capçalera semicircular datat en posterioritat al segle V.

L'origen del nucli urbà és sens dubte islàmic. Qirbilyân, conforme se coneixia en llengua àrab, va ser conquistada pels cristians en 1243 i fins a 1318 el poder el va retenir un cabdill o ra´is. La història d'estos segles fins als Reis Catòlics, primer davall domini castellà i des de 1296 davall domini de la Corona Aragó, ve marcada per la seua situació fronterera en el Regne Nassarita de Granada i Castella, i el que és més important, el que la població va seguir sent majoritàriament islàmica. Muhammad-al-Shafra al-Qirbiliani, va ser un metge crevillentí d'estos segles la fama del qual li va portar a les corts de Granada, Fes i Marrakech.

Davall el control del Duc de Maqueda, Crevillent anava creixent a l'empara d'una agricultura de secà molt pobre que complementaven en  el treball de l'espart, i buscaven amb afany aigua per a les seues terres en l'interior de la seua serra, perforant-la per mitjà de mines com la coneguda popularment com la del noble o la de Marxant.

Després de l'expulsió dels moriscos en 1609, la població es va reduir a un terç, entrant en una crisi de què no es va recuperar fins ben avançat el segle XVIII. En este mateix segle se li va concedir el títol de vila per la seua fidelitat a la causa borbònica en la Guerra de Successió. L'esdevindre històric dels segles XIX i XX i la realitat actual tenen la seua raó de ser en l'evolució d'aquella artesania de l'espart i del junc, d'arrelada tradició, a una potent indústria catifera, que constituïx el mòbil de la vida socioeconòmica de Crevillent.