Historia de la Mona de Pasqua

La mona de Pasqua és un aliment típic valencià. Encara que després atres regions s´han afegit la mateixa costum.


És una torta de la Pasqua de la qual la seua degustació simbolisa que la Quaresma i les seues abstinències s'han acabat.


El nom prové de munna, terme àrap que vol dir "provisió de la boca", regal que els moriscs feen als seus senyors. El poble que més fama té en la fabricació d'este producte alimentici és el d'Alberich (Ribera Alta, Valéncia) encara que també pot trobar-se pels pobles que estiguen prop a on es consum durant tot l'any. En tot i això en la major part de Valéncia el seu consum està més restringit a la Pasqua i en alguns pobles de l'interior, ademés, el dilluns de Sant Vicent Ferrer.


El valencià Francí de Castellví, en “Les trobes en lahors de la Verge Maria”, (1474), documenta la mona de Pasqua valenciana quan escriu: “Vos dejunas contra´l Satan que´ns mina / ara paschau ab Deu la dolça mona”.


Els seus ingredients són farina, sucre, ous i sal. És una massa de la qual la seua elaboració requerix molt de treball ademés d'una hora de repòs prèvia a la seua cocció.


En Valéncia existixen diverses varietats, sent la que se consumix durant tot l'any coneguda com pacremat o tonya. La que se consumix durant les festes de Pasqua és un congret elaborat en la mateixa massa que el pa cremat que porta u o varis ous (depenent de la grandària) en la corfa pintada. Estos ous son introduïts com element decoratiu encara que també ajuden a donar forma al dolç. Les formes són molt diverses encara que solen ser d'algun animal com una serp, fardacho o mona. Finalment, està recoberta per anisets de colors.

La mona se sol consumir durant el berenar dels dies de pasqua acompanyada de llonganiça de Pasqua sent costum cascar l'ou en la front d'un atra persona. També és possible acompanyar-la de chocolate si la mona ha segut coberta de sucre i carix d'ou cuit. És tradició anar d'excursió al camp a passar la vesprada menjant la mona i jugar en alguna milocha.

Tradicionalment el padrí regala la mona al seu afillat el Dumenge de Pasqua després de missa. El Dilluns de Pasqua és tradició que es reunixquen dos o tres famílies o un grup d'amics i que vagen a menjar la mona junts a algun lloc, en un festí en el que no falten les chulles de corder, conill a la brasa, la paella i sobretot, el vi.

En moltes poblacions les pasticeries competixen per a exhibir en el seu escaparat l'escultura de chocolate més espectacular, que pot ser una maqueta d'un edifici, una figura d'un personage popular o un conjunt de coques en figures de chocolate o guirlache.

Este aliment propi del dilluns de Pasqua, la mona, i la costum de fer una eixida al camp per a menjar-ho en família ha acabat donant nom al dia, que per a molts és el "dia de la mona.